La manca de lloguer social dispara el preu al mercat lliure de lloguer a Espanya
Només a Catalunya, la necessitat d’habitatge social ascendeix a unes 230.000 unitats
Segons l’agència immobiliària Monika Rüsch, l’escassetat d’habitatges socials obliga els espanyols que viuen de lloguer a destinar el 73% de la renda al lloguer al centre de la ciutat i el 53% als afores.
Barcelona, 8 de maig de 2018.- La promoció d’habitatge de protecció social a Espanya (VPO) està a la cua d’Europa. Mentre que països com Holanda, Suècia i el Regne Unit destinen més del 3% del PIB a aquest concepte, al nostre país està per sota de l’1%, ocupant els darrers llocs, al costat de Portugal i Grècia. Gran part dels països de l´Unió Europea es mouen entre l’ 1% i el 2%.
Així, el parc d’habitatges de protecció oficial és dels més petits del continent: al Regne Unit és de 4.954.000, a França de 4.800.000 i a Alemanya de 1.390.000. A Espanya aquestes dades o no estan disponibles o són difícils de trobar. Al 2017, a Espanya només es van adjudicar 5.375 d’aquests habitatges, la major part, 3.171, a Madrid i Catalunya. A més, només el 2,5% dels pisos són de lloguer social, front del 30% d’Holanda, el 24% d’Àustria o el 17% de França i el Regne Unit.
Des de l’agència immobiliària Monika Rüsch, empresa amb més de 25 anys de trajectòria al mercat residencial de Barcelona i líder en clients internacionals, creuen que, una mala política a l’habitatge de protecció oficial té conseqüències socials i econòmiques, perquè no només incrementa el nombre de persones sense llar o l’augment d’habitatges amb ocupes, sinó que també perjudica greument l’evolució del preu mitjà de lloguer d’habitatge lliure, que s’incrementa de manera desproporcionada i impedeix l’accés a l’habitatge a moltes persones i famílies.
Segons Jordi Gruart Rüsch, director general de Monika Rüsch i economista amb més de 20 anys d’experiència al mercat immobiliari, les estadístiques d’atur i risc de pobresa són aclaridores i alarmants. “Encapçalem la llista de l’atur, amb el 16,1% de la població, la segona més alta d’Europa després de Grècia, i també la del percentatge de la població en risc de pobresa, el més alt dels països rics d’Europa amb el 22,3%. És a dir, més de 10.000.000 de persones en risc d’exclusió social. La nostra edat mitjana d’emancipació es situa en els 29 anys, la més alta d’Europa al costat d’ Itàlia i Portugal, i a més som líders en “fugida de cervells “.
La manca d’habitatge social eleva el preu del mercat lliure de lloguer.
Els esforços de l’administració central, dels governs autonòmics i ajuntaments als darrers anys han estat escassos, en gran part degut a les retallades pressupostàries derivades de la crisi. Així, el nivell de promoció anual d’habitatge protegit és insuficient per satisfer la demanda actual. Només a Catalunya, les necessitats d’habitatge social ascendeixen a unes 230.000 unitats, segons un informe de l’ Institut Cerdà.
L’escassetat d’habitatge social provoca que els preus del lloguer del mercat lliure puguin fixar-se lliurement a causa de l´inexistència de competència. A més, molts dels habitatges nous que es construeixen en els centres de les ciutats són comprats per persones que els veuen com un plà de pensions, ja que no confien en rebre una pensió en el futur.
Al venciment dels contractes de lloguer, les renovacions dels mateixos poden patir increments de fins al 20% (sent l’increment mitjà salarial molt inferior), el que provoca que el percentatge de la renda destinada al lloguer sigui molt elevat (moltes famílies destinen més del 60% dels ingressos al lloguer de l’habitatge).
A la següent taula podem observar com afecta al preu del mercat lliure del lloguer l’existència o no d’habitatges de lloguer social al país. El Sr. Gruart Rüsch explica que, la manca de polítiques d’habitatge social a Espanya, obliga a destinar el 73% de la renda al lloguer al centre de la ciutat, el que provoca que molts hagin de desplaçar als afores, on es destina el 53% de la renda.
“Això fa que es perdi qualitat de vida, per l’augment del temps que s’ha de destinar als desplaçaments. A més, l’increment dels lloguers té conseqüències negatives en altres sectors, ja que la gent consumeix menys, viatja menys … i al final això té conseqüències en la producció, que baixa, generant atur, pitjors salaris, menys consum …. Un peix que es mossega la cúa “.
Avantatges d’invertir en habitatge social de lloguer
L’habitatge social de lloguer pot servir com a regulador dels preus del mercat lliure. Aquest punt és molt important ja que, si el parc d’habitatge social és elevat i el seu accés és flexible, evitarem alces generalitzades en els preus del lloguer de l’habitatge lliure, facilitant l’accés al lloguer a un major percentatge de la població.
Els ingressos que l’estat rep en concepte de lloguer són, en paraules de Jordi Gruart Rüsch, “riquesa per al país”, i pot destinar-los a la construcció de nous habitatges socials per a futures generacions.
A més, l’habitatge social destinat als joves té un doble benefici per a la societat: avança l’emancipació dels joves i provoca un efecte de seguretat, autoestima i positivitat, en veure que poden mantenir-se per ells mateixos. També evita la “fuga de cervells”, ja que, malgrat que l´investigació a Espanya no està ben pagada, almenys els joves poden emancipar-se. I el més important, l’habitatge social redueix l’índex d’exclusió social.
Una nova política d’habitatge social per a Europa
El director general de Monika Rüsch creu que és hora de replantejar la política d’habitatge a nivell europeu. “El president de Housing Europe, Cédric Van Styvendale, explica que l’habitatge social és un element crucial; definitivament és una inversió, no una despesa, proporciona llars, ofereix treballs i uneix persones. “
Hi ha països com Alemanya que ja han pres cartes en l’assumpte i han triplicat els mitjans per a la construcció d’habitatges socials, destinant 1,5 mil milions d’èuros a 80.000 habitatges de protecció social l’any. “No serà suficient, però és un principi”, sentencia el Sr. Gruart Rüsch. A més, creu que les institucions públiques i la classe política han de començar a donar prioritat als interessos socials de la població davant els de partit o personals. “En aquest àmbit, estem més a prop de Veneçuela, Romania o Turquia que de Dinamarca o Holanda”.
Fonts consultades:
http://www.europarl.europa.eu/workingpapers/soci/w14/summary_es.htm
http://www.ces.es/documents/10180/3828741/Cauces_31_pp43-63.pdf
http://www.dw.com/es/viviendas-en-alemania-escasez-y-precios-por-las-nubes/a-3977881
http://www.housingeurope.eu/resource-1000/the-state-of-housing-in-the-eu-2017
http://www.abc.es/noticias/abci-espana-queda-cola-europa-vivienda-social-201804010144_noticia.html
Sobre Monika Rüsch – https://monikarusch.com/
L´immobiliària Monika Rüsch compta amb més de 25 anys de trajectòria al mercat residencial de Barcelona. Posa a disposició dels seus clients el millor equip humà, de diverses nacionalitats, resolent així la barrera de l’idioma, assessorament personalitzat i les últimes tecnologies per promocionar els seus habitatges augmentant les probabilitats d’èxit de cada operació. Amb vocació internacional, el 40% dels seus clients són compradors estrangers. La seva oferta està formada per habitatges de gran qualitat, de la qual aporten informació exhaustiva, fins i tot a través de plànols 3D interactius, videos i visites virtuals.