La hipocresia de la diplomàcia
Fa unes setmanes vaig tenir un sopar de “excompanys de la universitat”.
Mentre sopàvem, un excompany estava explicant que s’havia comprat un pis i el tenia que reformar, que s’havia saltat a la immobiliària per no pagar els honoraris, que havia demanat diversos projectes a arquitectes i decoradors i que finalment anava a quedar-se amb les seves idees per fer-ho ell directament i estalviar diners.
Les seves paraules no em van sorprendre; des que érem joves sabia de quin peu calçava ….
Però el que sí que em va sorprendre va ser la reacció de la seva audiència; Que llest! Que bé! Tu si que saps! Jo faré el mateix! ….
Fins aquí hem arribat! Vaig dir jo; Sabeu el que passa en aquest país? En aquesta societat en què vivim? Que ser un (i perdó per l’expressió) cabró (per dir alguna cosa suau) surt gratis!
No et posis així, em deien… tu sempre tan revolucionari ….
Doncs sí, em poso així, i amb tota la raó del món. Us agradaria que no us paguessin a final de mes, amb qualsevol excusa, sense raó? Ho consideraries just? És que el treball de l’arquitecte, decorador, o la immobiliària no val res? Doncs això mateix és el que esteu fent aplaudint aquesta forma d’actuar. Justificar l’injustificable; no tot val!
Una societat en la que passen aquestes coses i la gent, en comptes de dir clarament el que pensa ho aplaudeix i a més ho imita, és una societat bruta.
Tots som molt diplomàtics; però la diplomàcia no impedeix dir el que penses, tot i que això et porti a l’enfrontament.
Temem l’enfrontament, temem discrepar de l’opinió de la majoria per por de ser marginats a no ser acceptats, o fins i tot expulsats.
És el que jo anomeno la hipocresia de la diplomàcia.
Intenteu-ho; i si per pensar diferent us marginen o expulsen… és que no valien la pena!
Podem canviar el món; podem canviar la forma de procedir de les persones que actuen malament.
Si una persona actua malament i jo li ho dic, pensarà; Estàs boig!. Si cinc minuts més tard tu ets qui li diu, pensarà; No té ni idea!. Però si tots li diem, potser, només potser canviï la seva actitud i deixi d’actuar així. El teu silenci implica la seva impunitat.
** A la feina, amb el teu cap sigues diplomàtic fins que trobis una altra feina; llavors podràs dir-li el que penses…
Gràcies per llegir-nos.