La mentida i Descartes
Fa més de 20 anys que va passar, i encara ho recordo com si fos ahir …
Estava volant de Granada a Barcelona; observant la relaxant vista d’un cel eternament vermellós, i amb els ulls inundats de llàgrimes … Per què? Per què a mi? No m’ho mereixo …
Portava uns mesos sortint amb la meva parella; ell sortia d’una separació; i després d’estar vivint junts unes setmanes, em va dir que necessitava temps per pensar, per reflexionar; que no volia començar res sense estar segur …. És clar li vaig dir, cap problema …. Jo sabia que m´estimava i que estava tan enamorat de mi com jo d’ell ….
Però abans d’enlairar el vol, va arribar la notícia. Hi havia tornat amb la seva dona, estava vivint amb ella…
No entenia res… Acabava de parlar amb ell… M´estimava!
Vaig tancar els ulls i vaig intentar relaxar-me una mica; de sobte, va venir a la meva ment la teoria de DESCARTES; no sé perquè, però vaig recordar…
La història del pescador que quan tirava el sedal al riu, si es fixava detingudament, veia que en entrar a l’aigua, aquest canviava d’angle … ¿Perquè passa això? A mesura que avançava el dia, i el sol anava canviant la seva posició, l’angle anava canviant …. Llavors va entrar a l’aigua, va agafar el sedal i va veure que aquest no canviava d’angle; que era el reflex de la llum del sol que l´ “enganyava”. A partir d’aquí va establir les bases de la seva teoria: Els sentits m’han enganyat una vegada i poden tornar a enganyar-me. La raó m’ha dit la veritat. No tornaré a fiar-me dels sentits i em fiaré de la raó…
En aquest mateix instant vaig decidir que per molt que em costés, no tornaria amb ell.
El mateix passa amb les relacions humanes, si una persona et menteix, mirant-te a la cara, amb una seguretat i tranquil·litat impertorbables, i el descobreixes, millor oblida’t d’ella; per molt que creguis que no ho tornarà a fer, sempre tindràs aquella mica de dubte que t’amargarà l’existència fins a la fi dels teus dies. No es pot justificar la mentida, mai.
Passats uns dies em va trucar, explicant-me perquè m’havia mentit, que el seu ex amenaçava amb depressió severa i la seva sogra li havia pregat que tornés amb ella una temporada … Al que jo li vaig contestar:
– Si m’haguessis dit la veritat ho hagués entès; m’has mentit, a la cara, m’has fet patir, no mereixo això, ja no puc tornar a confiar en tu (En aquest moment vaig pensar que eren les paraules més difícils que pronunciaria en la meva vida).
Gràcies per mentir-me, de tot cor, la meva vida és molt millor ara.